Només un record

Portàvem una bona estona als sofàs de la Sala Fred Astaire. Érem un grup de disset persones i estàvem esperant que sonés alguna cançó que ens agradés per ballar-la. <<>> Estava sonant Frank Sinatra. Em vaig aixecar de sobte i el vaig agafar de la mà <<>>. Va assentir amb el cap, els nostres acompanyants ens van mirar amb cara estranya i algú se li va escapar el riure. Però m’era bastant igual això, no podia estar asseguda sabent que sonava aquesta cançó.

<< Let me play among the stars >> Estàvem a la pista em mira, <<>>. L’agafo en posició de ball; la meva mà dreta amb la seva esquerra, la meva mà esquerra a la seva espatlla i la seva mà dreta en la meva esquena. <<>>. Ballàvem una mica més lent que la gent que ens envoltava i anàvem fent voltes a la pista.

<< style="mso-spacerun:yes"> I love you >>. No sé si els nostres amics ens miraven però em donava igual perquè ell sí que ho feia. Em mirava als ulls i jo li mirava els seus. Llavors em vaig adonar que, tenia els ulls verds, sí, però entre la nina negra i el iris verd tenia una franja de color marró. Tenia uns ulls espectaculars.

Continuàvem ballant:

- No mirem cap on anem. Ens hem perdut entre la gent a l’altra banda de la pista -vaig dir amb veu inquieta- des d’aquí no ens poden veure.

- No et preocupis, així estem millor. Ens observen milions d’ulls, cap d’ells sap com ens diem, que fem aquí, ni tan sols saben qui som tu i jo. A més em sembla que ben poc els interessa- deia mentres se li escapava un somriure.

- Saps que estaran parlant i que parlaran d’això oi?

- Sí. Però tu vols ballar amb mi? T’ho estàs passant bé?

- Mai m’ho havia passat tan bé ballant amb algú.

- - Doncs, no et preocupis pel que diran aquests tanoques! Relaxa’t i balla!

Vam continuar ballant i de sobte van posar una balada d’Elvis Presley.<<>>. Vaig posar les meves mans al seu clatell formant un cercle i ell va baixar les seves mans fins a la meva cintura. Una balada, i a sobre és també una de les meves cançons preferides.

Em sentia tan bé en aquell moment, els dos agafats i ballant, mirant-nos l’un a l’altre, no volia que acabés mai aquell ball entre mirades de desconeguts. << Blue moon, without a love of my own >>. Just quan estava a punt d’acabar la cançó em va fer un petó a la galta <<>> El vaig abraçar i vam anar a seure com si tot el que havia succeït no hagués passat mai.

En veure’ns arribar els nostres amics van fer-se miradetes entre ells i van riure. La nit va continuar però no vam tornar a ballar junts en tota la nit.

Després d’aquell dia no vam tornar a quedar mai més. Ha passat molt de temps des de llavors, un parell d’anys. Algun cop ens hem vist pel carrer però mai hem parlat més de cinc minuts.

Tot el que passà aquella nit tan sols ha quedat en un record.

A vegades penso en trucar-li amb la mateixa valentia amb la qual el vaig treure a ballar aquella nit. Però mai ho arribo a fer. Només em queda el record, només un trist record d’aquella nit que es va quedar en res.

------------------------------------------------------------------------------------------------

Obra que presente a Sant Jordi y con la que gane :)